Dades x Sant Martí de Provençals
Demografia
Superfície destinada a activitats
Representació dels usos preeminents que es fan de la superfície total del barri. En aquest cas, el Comerç junt amb la Indústria i els Magatzems són les activitats que sumen el 50% de l’espai total seguit dels espais reservats a l’Ensenyament. Val a dir, però, que les activitats d’Indústria i Magatzems els darrers anys han perdut gairebé un 3% sent molt significativa la caiguda que van patir al 2018 amb una pèrdua de gairebé 4 punts passant del 25% al 2017 al 21,8% al 2018.
D’una altra part, l’àmbit Esportiu constitueix la quarta superfície total del barri i la d’Oficines també ocupa un espai considerable amb un sostingut 9% dins el conjunt global superant la superfície destinada a Sanitat que s’ha reduït molt —especialment rellevant la caiguda que van patir aquests espais entre 2017 i 2018 quan van perdre un 4,2%— estancant-se en el 3,6%, xifra només superada per Turisme i l’Hostaleria que encapçala la representació més baixa dins el barri amb l’afegitó que en aquest barri activitats com l’Espectacle no tenen ni la mínima representació.
Dades sobre l’atur registrat
El gràfic mostra un gruix de població que encapçala més del 50% de les xifres de l’atur i aquest és el de les persones de 45 anys o més. A més a més, aquestes xifres segueixen una clara línia d’ascensió destacant l’augment del 9% el 2021. A la resta dels 3 grups de població destaca que en tots els casos l’any 2020 és on pateixen els pics més alts en xifres com a conseqüència de la COVID-19. Ara bé, mentre la població d’estrangers i la de menors de 29 anys al 2021 rectifiquen i milloren les dades, en cap dels dos casos aconsegueixen tornar a xifres del 2017 on es situa el seu millor valor. En canvi, la població d’entre 30 i 44 anys l’any 2021 no només pateix una millora més que significativa amb un descens del 14,2% respecte l’any anterior, sinó que també adopta nivells molt millors (un 2,9% millors) que els del 2017.
El barri en xifres
Sant Martí de Provençals està situat a la zona est, més a prop del mar i té una superfície de 74,50 hectàrees, urbanitzades i compta amb gran quantitat de serveis i equipaments. Va ser fruit de les onades immigratòries dels anys cinquanta i en conseqüència, esdevingué un barri amb alta densitat de població.
Sant Martí de Provençals té 26.031 habitants i la densitat de 351 habitants per hectàrea.
Sant Martí de Provençals tendeix a tenir una major diversitat socioeconòmica, amb àrees residencials mixtes que van des d'habitatges socials fins a àrees més altes.
Sant Martí de Provençals té una major proporció de joves i famílies, el 20,8% de la població té 65 o més anys.
Economia i societat
La renda neta mitjana per persona és una mesura de la renda disponible que té cada persona en promig a cada secció censal. Les xifres varien entre 11.619€ i 18.464€, amb diferències notables entre les diferents seccions censals.
Aquesta informació és important per a comprendre les desigualtats econòmiques i socials entre les diferents àrees de Barcelona. Les seccions censals amb rendes mitjanes més altes per persona poden indicar un nivell de vida més alt i una major capacitat adquisitiva, mentre que les seccions censals amb rendes mitjanes més baixes poden reflectir una situació de desavantatge econòmic. La localització geogràfica, el nivell educatiu, la composició ocupacional o el cost de vida d’algunes seccions censals; només són algunes de les possibles explicacions.
Tenint en compte la nacionalitat i la renda, podem observar diferents tendències, les seccions censals amb un major percentatge de població espanyola tendeixen a tenir una renda neta mitjana més alta. Per exemple, les seccions censals 10118, 10122 i 7089 tenen alts percentatges de població espanyola (91%, 86% i 73% respectivament) i també presenten rendes netes mitjanes relativament altes (17.346, 16.259 i 16.420 respectivament). Pel que fa al percentatge de població estrangera, aparentment no s'observa una relació clara i consistent amb la renda neta mitjana. Si bé, cal apuntar que en algunes seccions censals de renda neta mitjana-alta i que presenten un percentatge significatiu de població estrangera, pot estar relacionat amb l’origen geogràfic d’aquesta població, malgrat que no mostra una tendència clara.
Quant a la distribució demogràfica, trobem una estructura i necessitats diferents segons les seccions censals, tot i que en termes generals, pel que fa al barri de Sant Martí, el percentatge de menors de 18 anys oscil·la entre el 11,4% i el 16,4%, mentre que el percentatge de majors de 65 anys varia entre el 17,4% i el 35,5%.
Les llars unipersonals són aquelles en les quals hi viu una única persona. En aquest cas, podem observar que el percentatge de llars unipersonals varia entre el 20,3% i el 34,8%, amb diferències significatives entre les diferents seccions censals. Les seccions censals amb un percentatge més baix i que poden reflectir una presència més gran de llars amb més d’una persona, se situen al barri de Sant Martí de Provençals.
Segons el coeficient P80/P20, la distribució de la renda a les seccions censals de Barcelona mostra certa desigualtat, tot i que algunes seccions mostren una distribució més equitativa en comparació amb altres. Un coeficient més alt indica una major bretxa entre els ingressos més alts i més baixos, a l’any 2020, la majoria de les seccions censals tenen coeficients P80/P20 superiors a 2, la qual cosa indica una desigualtat considerable en la distribució de la renda. No obstant això, algunes seccions censals del barri de Sant Martí de Provençals com el 107, 108, 117, 118, 122, 125 i 126, mostren coeficients més baixos, la qual cosa suggereix una distribució d'ingressos relativament més equitativa.
Augmenten les diferències?
Basant-nos en el canvi percentual de la renda neta mitjana per persona a cada secció censal de Barcelona, s’observen seccions censals amb un increment significatiu en els ingressos: Les seccions censals 10107 i 10117 van registrar un augment del 18,35% i 15,53%, respectivament. Aquests increments superiors al 15% indiquen un creixement notable en els ingressos d'aquests barris durant el període de 2015 a 2020.
Tenim un segon grup de seccions censals amb un creixement moderat en els ingressos com la 10105, 10112, 10113 i 10118, les quals van experimentar increments en la renda neta mitjana entre el 10% i el 15%. Això suggereix un creixement estable i positiu en els ingressos d'aquestes seccions durant aquests anys.
Finalment, algunes seccions censals mostren un creixement relativament baix, proper al 8% i que no van experimentar un creixement significatiu: 10106, 10110 i 10111.
Població
La gràfica mostra l’augment gradual en la població de Sant Martí de Provençals. Tant el nombre d'homes com el de les dones augmenta de manera constant entre els anys 2019 i fins el 2022. Aquest creixement ha estat impulsat no només pel desenvolupament de noves àrees residencials i per la renovació de zones anteriorment industrials, sinó també per les iniciatives promogudes en àmbits com: innovació, sostenibilitat, transport públic i tecnologia. El Pla de desenvolupament econòmic fent-se efecte al moment, és hereu de l'anterior PDE 2018-2022 (Ajuntament.barcelona.cat) la qual cosa pot justificar l'augment de població gradualment, incloent-hi l'execució d'aquesta arran de la crisi socioeconòmica provocada per la pandèmia (1).
(1) Barcelona.cat.(s.f). Plan de Desarrollo Económico. Ajuntament.barcelona.cat.
Equipaments
Considerem important fer l'anàlisi de l'equipament per atendre les necessitats de dos grups de la població, que, per les condicions específiques, necessiten tenir l'equipament en un entorn proper al seu domicili.
Primer grup: es va fer l'anàlisi de les places necessàries per atendre l'educació obligatòria de la població entre 3 i 16 anys, i l'oferta de places per centres públics i privats el curs 2022-2023 per a Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria. Amb aquestes dades es va realitzar el càlcul de l'índex de cobertura en educació (Nombre de places necessàries/Nombre de Places ofertades pels centres = %), per conèixer el percentatge d'aquest servei que és atès als districtes d’Horta Guinardó i Sant Martí, i especialment als barris de Sant Genís dels Agudells i Sant Martí de Provençals.
La distribució de les edats per nivell educatiu és el següent:
- Educació Infantil: 3 a 6 anys
- Educació Primària: 7 a 12 anys
- Educació Secundària Obligatòria: 13 a 16 anys.
Segon grup: l'equipament per a població a partir dels 65 anys, principalment les residències per a gent gran.
Els resultats d'aquesta anàlisi es presenten per districte i barri: Districte Horta-Guinardó, Barri Sant Genís dels Agudells; i Districte Sant Martí, Barri Sant Martí de Provençals. Considerem que la distribució territorial per barri és limitada, hi ha equipaments que estan ubicats a la frontera entre els barris i que poden atendre les necessitats de la població de més d'un barri; per tant, l'anàlisi per districte ofereix una visió més àmplia.
Renda per neta per unitat familiar
Iniciem l'anàlisi amb la revisió de la renda neta per unitat familiar, amb les dades de l'Agència Tributària del 2020. En general hi ha una bretxa important entre la renda mínima i la renda màxima, per exemple, a la gràfica per districtes, la més gran bretxa és la del districte Sarría-Sant Gervasi, la seva renda màxima mitjana arriba a ser 4,7 vegades la renda mínima; a la gràfica per barris, la bretxa més alta és al barri Diagonal Mar i al Front Marítim del Poblenou (2,4 vegades) i Horta i Can Baró, amb una bretxa d'1,5 vegades. Una anàlisi més exhaustiva d'aquests nivells de renda permetria identificar la necessitat real del servei d'educació i atenció a gent gran que ha de ser atesa per institucions públiques.
Cobertura d’Educació per Districte
Els resultats de l'anàlisi es presenten en dos gràfics per a cadascun dels nivells educatius.
- Cobertura educació: la població al rang d'edat del nivell educatiu, el nombre de places que ofereixen centres públics i centres privats.
- Índex de cobertura educació: índex de centres públics + índex de centres privats
Al final una gràfica que recull l'índex total de cobertura d'educació del Districte per barri i nivell educatiu.
Infantil. A la gràfica es pot observar que al barri Sant Martí de Provençals les places que s'ofereixen per a l'educació infantil (688 places. 273 per centres públics i 415 per centre privats) no compleixen les demandes del barri (730 nens i nenes empadronats), l'índex total de cobertura és del 94,2%. L'oferta de places és realitzada per 8 centres (3 públics i 5 privats).
Primària. A Sant Martí de Provençals l'oferta de places és més gran que la demanda, l'índex de cobertura és del 132,9%. Els centres que ofereixen educació primària són els mateixos que ofereixen l'educació infantil.
ESO. S'observa que l'oferta de places, en Educació Secundària Obligatòria, és superior a la necessitat de la població. L'índex de cobertura és del 138,9%, l'oferta la fan dos centres públics i dos centres privats.
Al gràfic final es presenta l'índex de cobertura total d'educació per als tres nivells, la tendència general és que hi ha una cobertura més gran per a l'ESO.
- A Educació Infantil és important destacar que l'índex més alt de cobertura és al barri Provençals del Poblenou (105,8%), l'oferta la fan 4 centres públics i 3 centres privats. L'índex de cobertura del districte és del 70,8%.
- Educació primària: l'índex més alt de cobertura és al barri Sant Martí de Provençals, l'índex de cobertura del districte és del 62,8%.
- ESO: L'índex més alt és del barri la Vila olímpica del Poblenou (128,8), l'oferta la fan 3 centre públics, l'índex del districte és del 53,2%.
Al període 2016-2020 es va realitzar l'equipament modular a l'Escola Auditori del barri del Poblenou per ampliar l'oferta de places d'educació primària; a l'Escola Flor de Maig (barri el Parc i la Llacuna del Poblenou) es va fer ampliació per oferir quotes en educació infantil i primària; i a l'Escola Poblenou (barri Provençals de Poblenou) les reformes van permetre ampliar l'oferta en educació infantil i primària.
Cobertura Gent gran per Districte
L'oferta de serveis per a gent gran al Barri Sant Martí de Provençals és d'una residència i un centre de dia a tot el barri. Atès que la població de 65 anys o més és de 6.589 habitants (24% de la població) segons dades de l'Ajuntament de Barcelona el 2021, l'oferta de serveis per a gent gran al barri és limitada.
Aquesta manca d'opcions de residències i centres de gent gran al barri podria dificultar l'accés dels residents de la zona a serveis d'atenció i cura adequats. És possible que alguns dels residents grans hagin de buscar opcions fora del barri, cosa que pot ser costós o dificultós en termes econòmics, de transport i accessibilitat.
Mapa Equipaments total: Educació i gent gran
El gràfic permet observar el total d'equipaments del barri i la seva posició a l’àrea estudiada.
El barri Sant Martí de Provençals compta amb un casal per a gent gran i un centre de dia, amb dos parcs, dos equipaments culturals, dos equipaments esportius, un mercat municipal, un centre d'atenció primària, un centre de serveis socials, set escoles Bressol, sis centres d'educació primària i cinc centres d'educació secundària. Per a un total de 28.000 habitants, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona (2021).
Pobresa
Renda neta mitja per llar
En aquesta visualització podem observar, d’una altra manera, la gran diferència existent en l’import de la renda neta mitjana per llar d’algunes de les seccions censals del barri de Sant Martí de Provençals, oscil·lant entre una renda neta mitjana de més de 46.000€ a rendes netes mitjanes de menys de 30.000€. Observem que existeix molta diferència entre algunes de les seccions censals del mateix barri, per exemple entre els dos extrems, la secció censal del barri de Sant Martí de Provençals, de major i menor renda neta mitja per llar el 2019 és de 47.136 € en la secció censal 107, i 28.985 € a la secció censal 119.
També observem lleugeres diferències, del 2019 al 2020, en la renda neta mitjana d’algunes de les seccions censals del barri de Sant Martí, baixant l’import (€) al 2020 en la majoria d’elles.
Es mostra la renda neta mitja per llar, per cada una de les seccions censals que formen part del barri de Sant Martí de Provençals, dels anys 2019 i 2020. Observem que existeix molta diferència entre algunes de les seccions censals del mateix barri, per exemple entre els dos extrems, oscil·lant entre una renda neta mitjana de més de 46.000€ a rendes netes mitjanes de menys de 30.000€. Al 2019, la secció censal 107, de major renda neta mitja per llar és de 47.136 €, i la secció censal 119 presenta la menor renda neta mitja per llar, amb un import de 28.985 €. Entre aquestes dues seccions censals, hi ha una diferència d’un 38% de la major a la menor renda neta mitja en el mateix barri de Sant Martí de Provençals. El 2020 es redueix sensiblement aquesta diferència resultant un 37,19% inferior, reduint-se la renda neta mitja per llar en la sessió censal 107 i incrementant-se en la 119.
Es mostra la renda neta mitja per llar, dels anys 2019 i 2020, per cada un dels barris que formen part del districte de Sant Martí. Per cada barri del districte de Sant Martí hem realitzat la mitjana de la renda neta mitja per llar d'entre les seccions censals que els conformen. Extreta aquesta dada, si comparem els barris del districte de Sant Martí, observem que hi ha una gran diferència, de més del 50%, 2019 i 2020, entre el barri del districte amb més renda, la Vila Olímpica del Poblenou i el de menys, el Besòs i el Maresme. Entre els barris del districte amb menys renda es troba el de Sant Martí de Provençals, situant-se al 2019 i 2020 el 3r barri del districte amb la renda neta per llar més baixa. Tots els barris es situen en el mateix rànquing d’un any a l’altra, i la mitjana de la renda neta mitja per llar, disminueix l’any 2020 respecte el 2019, excepte en un dels barris del districte que ha incrementat, el del Besòs i el Maresme.-se en la 119.
Pes de l'atur
En aquesta altra visualització es pot observar l’evolució de l’any 2019 i el 2022, de la mitjana anual del pes de l’atur registrat de la població d’entre 16 i 64 anys, per cada un dels barris del districte de Sant Martí. Observem que en tots els barris del districte de Sant Martí ha disminuït sensiblement la mitjana anual del pes de l’atur de la població d’entre 16 i 64 anys. Al barri de Sant Martí de Provençals, el 3r en el rànquing, presenta un pes de l’atur del 7,93, al 2019, i del 7,19 l’any 2022.
Observem quin és el rànquing descendent del pes de l’atur, 2019 i 2022, registrat a la població d’entre 16 i 64 anys, per cada un dels barris del districte de Sant Martí. També ens mostra la seva evolució els anys 2019 i 2022, observant, per cada barri del districte, si la mitjana anual del pes de l’atur s’ha mantingut estable, ha incrementat o disminuït, modificant, en algun barri del districte el rànquing. Observem que el barri de Sant Martí de Provençals és el 3r del districte en el rànquing, amb un pes de l’atur elevat respecte els 7 barris restants, mantenint-se en el mateix lloc del rànquing l’any 2019 i el 2022.
Lloguer
Evolució del Lloguer del barri de Sant Martí Provençals, podem veure com evoluciona la pujada d’aquest barri respecte d’altres barris del mateix Districte de Sant Martí.
Aquest gràfic és complementari a l’anterior, prenem com a base l'evolució del lloguer i convertim en percentatge la diferència, de manera que hem obtingut l'increment en percentatge dels preus de lloguer. Així doncs mirem que el barri de Sant Martí provençals ha de fer un esforç major per pagar els nous preus de lloguer, per la qual cosa ha perdut valor adquisitiu, nosaltres ho relacionem amb la pobresa.
IPC
Aquesta visualització complementa l’anterior, tot i no estar desagregada per barris, podem veure que la inflació a Barcelona és la major de Catalunya i com l’esforç de les famílies és major.
Podem concloure que tant la pujada de lloguer, com la variació de l’IPC i la inflació són factors que empobreixen la població.
Habitatge
Històric d'edificació
Es pot observar com abans de 1900 hi havia construccions al centre de la Barcelona antiga, i començava l’expansió a l’Eixample. També es poden observar nuclis antics de les poblacions adjacents a Barcelona: Sarrià, Poblenou, Gràcia, Sant Andreu, etc.
De 1900 a 1950 el creixement principal es va produir a Ciutat Vella, Eixample i Gràcia. Barcelona s’anava expandint des del seu centre.
De 1950 a 1980, amb l’arribada de la immigració creixen altres districtes, molts d’ells fan el major creixement d’aquests districtes.
Finalment, de 1980 a 2011 el creixement és significant només en els districtes de més nova creació, entre ells Sant Martí de Provençals.
Es pot observar com abans de 1950 no hi havia pràcticament construccions al barri de Sant Martí de Provençals que va créixer de forma majoritària més del 80% entre els anys 1950 i 1980. A partir de 1980 fins a 2011 el seu creixement és similar al del total de Barcelona.
El nombre d’habitatges per edifici indica si hi ha alta densitat de població. L’alta densitat pot suposar afectar la qualitat de vida dels habitants, tensionar els serveis comunitaris, necessitat d’una especial planificació urbana però alhora també pot fomentar la cohesió social però també els conflictes.
Hi ha una gran diferència de densitat de població entre ambdós barris estudiats que apareixen destacats a la gràfica. Sant Martí de Provençals està al 5è lloc d’edificis amb més habitatges amb un 26,61%.
Els 2 barris es comporten de forma similar a la resta de districtes pel que fa al tipus de tenidors dels habitatges i la majoria són persones físiques.
L’habitatge de titularitat pública és residual a gairebé tots els barris.
Els barris de Sant Martí de Provençals i Sant Genís dels Agudells estan a la cua del nombre d’habitatges turístics a la ciutat de Barcelona.
Llars i rendes
El perfil d'estrangers que han vingut als barris analitzats ha evolucionat des de 2010 a causa de les diferents crisis econòmiques dels diferents països (crisi econòmica a Argentina, guerra a Ucraïna...). Ciutadans procedents d'Argentina afectats per la crisi del corralito es van instal·lar al barri de Sant Martí de Provençals, com a europeus aprofitant les seves arrels italianes. La comunitat Xinesa és la més nombrosa al barri.
Millora del nivell educatiu dels barris acompanyat d'una millora en la renda tot i ser inferior a la dada global de Barcelona (dada 2020: -15% a Sant Martí).
A Barcelona, el percentatge de domicilis ocupats per estrangers sobre el total de pisos ha crescut un 45% al passar de 8,3% l´any 2015, a 12% en 2022. A Sant Martí de Provençals, aquest increment ha sigut superior (57%). Efectivament, aquest barri ha experimentat un canvi en les infraestructures i en el perfil de la població.
A diferència dels preus del lloguer, el valor Cadastral dels habitatges dels barris estudiats s'han mantingut estables des de 2018.
Els valors cadastrals del barris analitzats es troben per sota del valor de mercat (Sant Genís del Agudells: 588,4€/m2 i 687,9€/m2). Un element comú d'aquests dos barris es que estan envoltats de barris amb un valor superior.
Es preveu que en els propers anys hi hagi un increment d´aquests valors impactant directament en el valors dels impostos dels propietaris.
Lloguer i venda
Mostra l’evolució del que es pot anomenar l'esforç familiar per llogar un habitatge. Es tracta d’una comparació entre l’augment de la renda neta mitjana per llar anual i l’augment del preu mitjà de lloguer d’un pis (12 mesos), segons el barri, l’any 2020 respecte al 2015. En els barris pintats amb colors càlids el preu mitjà del lloguer d’un pis ha augmentat més que no pas la renda mitjana anual per llar, com més fosc, més intensa ha resultat aquesta diferència en la crescuda; en el cas d’aquells pintats de colors verds, la renda ha pujat més que els lloguers.
Aquest mapa mostra l’evolució del que es pot anomenar l'esforç familiar per llogar un habitatge. Es tracta d’una comparació entre l’augment de la renda neta mitjana per llar anual i l’augment del preu mitjà de lloguer d’un pis (12 mesos), segons el barri, l’any 2020 respecte al 2015. En els barris pintats amb colors càlids el preu mitjà del lloguer d’un pis ha augmentat més que no pas la renda mitjana anual per llar, com més fosc, més intensa ha resultat aquesta diferència en la crescuda; en el cas d’aquells pintats de colors verds, la renda ha pujat més que els lloguers.
El mapa mostra l’evolució del preu mitjà dels pisos entre els anys 2015 i 2020; com més vermell està pintat un barri, més ha augmentat el lloguer mitjà d’un pis (el percentatge mostrat és respecte els preus del primer trimestre de 2015). El gràfic detalla l’evolució any a any per als barris de Sant Martí de Provençals i Sant Genís dels Agudells, en comparació amb la mitjana de la ciutat de Barcelona.
El gràfic mostra el nombre de contractes de compravenda de pisos per trimestre durant el període 2014-2022. Les dades estan desglossades per habitatge nou lliure i habitatge usat, i permeten comparar el volum de compravendes dels barris de Sant Genís dels Agudells i de Sant Martí de Provençals.
S’observa una davallada important del nombre general de contractes de compravenda arran del COVID-19, i en concret, a Sant Martí de Provençals, a partir del 2020 una baixada radical del nombre de contractes de compravenda d’habitatge nou lliure, descens que podria ser la resposta a les modificacions del Pla General Metropolità que, a partir del 2018, obligava que el 30% dels pisos de nova construcció fossin destinats a habitatge social.
El gràfic mostra l’evolució en el nombre de contractes de lloguer signats per trimestre entre els anys 2014 i 2020 als barris de Sant Genís dels Agudells i Sant Martí de Provençals en comparació al nombre mitjà de contractes per barri de Barcelona.
Sostenibilitat
Mapa de queixes del barri
Aquest mapa representa les peticions de neteja que ha rebut l'Ajuntament de Barcelona al barri de Sant Genis i Sant Martí .
El mapa conté la geolocalització de les queixes sobre neteja, incidències amb l'arbrat donant informació de les zones més sensibles per millorar-lo.
De les 1434 peticions, queixes o incidències que va rebre l'Ajuntament de Barcelona entorn Sant Martí de Provençals, 881 eren amb relació a la mobilitat, els espais verds i la neteja, un 61% del total.
Mobilitat
Sostenibilitat
Neteja
Aquest mapa representa les peticions de neteja que ha rebut l'Ajuntament de Barcelona al barri de Sant Martí de Provençals en un any, des d'abril del 2022 fins a març del 2023.
Podem observar que les queixes es concentren i repeteixen amb més insistència com més ens allunyem del carrer amb major afluència del barri, la gran via de les Corts Catalanes. I a més a més les zones verdes i places, espais amb més potencial comunitari, són percebuts com a espais poc cuidats ja que, tots ells tenen multitud de peticions de neteja.
Amb aquesta gràfica radial observem que Sant Martí de Provençals és el 66è barri de Barcelona amb més peticions per habitant, situant-lo per sota de la mitjà de peticions/habitant de Barcelona, i té el menor índex del districte de Sant Martí.
Mapejant la veu del barri
Aquest plànol del barri fa constar les peticions amb relació a mobilitat, sostenibilitat o neteja que els propis habitants ens feu arribar a través del següent formulari: https://forms.gle/hqvZemBSnm9Nuo8H7.
Igualtat
Població de dones
Com a punt de partida cal esbrinar quin tipus de dona habita els barris de Sant Martí de Provençals I detectar alguna particularitat respecte a la mitjana de la ciutat de Barcelona.
L’estudi per franges d’edat aporta llum sobre la composició poblacional de les dones. Respecte a les nenes menors d’edat, la proporció de nenes respecte al total de població de dones és la més similar de totes: al voltant del 13%. A partir d’aquí, entre els 18 i els 45 anys la mitjana de dones de Barcelona és superior a la de Sant Genís i Sant Martí.I dels 46 anys en endavant l’envelliment de la població de dones es fa palès, Cal remarcar que la corba de Sant Martí desvetlla un comportament més accentuat que la de Sant Genís, per molt que s’equilibren en la proporció de dones majors de 76 anys, molt més alta que la de la mitjana de Barcelona.
Centres de suport a les dones
El Mapa mostra la quantitat de dones i la disponibilitat de centres per a la dona als dos barris de Barcelona: Sant Martí de Provençals i Sant Genís dels Agudells.
A Sant Martí de Provençals, es registren 13,728 dones i hi ha 5 centres destinats a atendre les necessitats de les dones en aquesta àrea. Aquests centres poden oferir una varietat de serveis i programes dissenyats específicament per al benestar i el suport de les dones a la comunitat.
En general, el mapa ressalta la diferència en la quantitat de dones i centres disponibles en aquestes dues àrees de Barcelona, cosa que pot indicar una possible disparitat en els recursos i serveis disponibles per a les dones a cada lloc. Això suggereix la necessitat d'avaluar i abordar possibles desigualtats per garantir l'accés equitatiu a l'atenció i el suport per a totes les dones, independentment de la seva ubicació.
Aquesta anàlisi de dades avalua el nivell de serveis específics per a les dones que tenen els barris de Sant Genís dels Agudells i de Sant Martí de Provençals i, per extensió, els districtes als què pertanyen (Horta-Guinardó i Sant Martí). A més, permet comparar si estan millor o pitjor dotats que la resta de districtes i barris de Barcelona.
Es posa en relació el nombre de centres de suport a dones i els punts d’informació i atenció a les dones amb el nombre de dones del barri o districte on estan radicats els serveis. La invenció d’un indicador (el nombre de centres cada 10.000 dones) ha permès comparar dades inicialment molt dispars.
En un primer moment les dades mostren que tant Sant Genís dels Agudells com Sant Martí de Provençals tenen un nivell de servei bastant bo respecte a la resta de barris del seu entorn, als Districtes d’Horta-Guinardó i de Sant Martí, respectivament. Això no sembla molt meritori en districtes com Horta-Guinardó, amb més de la meitat dels barris amb 0 serveis.
Cal, doncs, una mirada a nivell de districte, que delata que la franja més baixa del nivell de serveis l’ocupen els barris més perifèrics de la riba del Besòs i la franja nord a la dreta de Gràcia. És a dir, en ordre decreixent: Sant Martí, Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinardó.
Desafiaments a la Investigació de Dades Obertes sobre Col·lectius LGTBI+ i Violència Masclista a Catalunya: La Necessitat d'Informació Integral i Localitzada
Durant la nostra investigació a Catalunya, ens hem enfrontat a desafiaments significatius en analitzar les dades obertes relacionades amb els col·lectius LGTBI+ i la violència masclista. En primer lloc, hem trobat una manca de conjunts de dades específiques sobre els col·lectius LGTBI+ en termes de padrons anuals i distribució per edats.
Aquesta absència d'informació detallada dificulta la comprensió completa de les característiques demogràfiques i les necessitats d'aquest col·lectiu a la regió.
A més, en investigar la violència masclista, descobrim una base de dades valuosa que recopila informació sobre (tipus de violència física, psicològica, sexual, econòmica, edat de la víctima, relació amb l'agressor, quantitat de fills, estat civil) entre altres dades rellevants de la línia telefònica 900 900 120 d'atenció a aquesta problemàtica a Catalunya. Tot i això, ens hem enfrontat a una limitació significativa: les dades estaven segregades per províncies i comarques, cosa que ens impedia accedir a informació específica dels barris d'estudi, com Sant Martí de Provençals i Sant Genís dels Agudells.
Aquestes limitacions ens han ensenyat la importància de comptar amb dades desagregades i precises a nivell local per comprendre plenament la diversitat i les necessitats específiques dels col·lectius LGTBI+ i de les víctimes de violència masclista a Catalunya. La disponibilitat d'informació més detallada a nivell de barri permetria desenvolupar estratègies i polítiques més efectives, adaptades a les realitats i desafiaments particulars de cada àrea.
En resum, la investigació de dades obertes a Catalunya ha revelat tant la manca d'informació sobre els col·lectius LGTBI+ com la necessitat de dades més localitzades a l'estudi de la violència masclista. És fonamental impulsar la inclusió de variables relacionades amb l'orientació sexual, la identitat de gènere i la ubicació geogràfica als conjunts de dades oficials per abordar les desigualtats i dissenyar polítiques inclusives que atenguin les necessitats d'aquests col·lectius i de les víctimes de violència masclista a nivell de barri.
.